Apropament a la història del Palafrugell FC / REMI
Remi


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 1 (maig-juny 1992), p. 14-15 : il. (A fons) 

Roger Mas. El plaer dels camins aspres / Josep Vicent Frechina
Vicent Frechina, Josep


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 36 (gener-juny 2017), p. 24-34 : il. (A fons) 
Inclou discografia.

Sicus Carbonell. Ànima rumbera / Josep Vicent Frechina
Vicent Frechina, Josep


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 34 (gener-juny 2016), p. 30-39 : il. (A Fons) 
Inclou annex amb la discografia.

Francesc Tomàs "Panxito". Músic de condició / Josep Vicent Frechina
Frechina, Josep Vicent


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 32 (gener-juny 2015), p. 56-65 : il. (A fons) 
Inclou apèndix amb discografia seleccionada.

Marc Egea. Músiques infinites / Josep Vicent Frechina
Frechina, Josep Vicent


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 28 (gener-juny 2013), p. 54-65 : il. (A fons) 
Discografia.

Ton Rulló. La veu de pedra seca / Josep Vicent Frechina
Frechina, Josep Vicent


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 23 (juliol-desembre 2010), p. 54-61 : il. (A fons) 
Discografia.

Mirna i Xavi Múrcia. Tot és senzill (com la pluja d'octubre) / Josep Vicent Frechina
Frechina, Josep Vicent


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 22 (gener-juny 2010), p. 68-75 : il. (A fons) 
Inclou discografia.

La Revolta catalana, 1598 - 1640 / John H. Elliott
Elliot, John H.


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 18 (gener 2007), p. 7-10 (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història.

El 9 de novembre de 2006 va tenir lloc al Museu d'Història de Catalunya la presentació de la tercera edició del llibre de John Elliott La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d'Espanya (traduït al català per Josep Vallverdú), a càrrec dels professors Xavier Gil i Jaume Sobrequés i Callicó, i de l'editor Vicent Olmos (Publicacions de la Universitat de València). Aquest article recull la intervenció del professor John Elliott en l'esmentat acte.

70 anys de socialisme comunista El PSUC (1936 - 2006) / Josep Fontana
Fontana i Làzaro, Josep


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 18 (gener 2007), p. 2-6 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història. Notes.

El Museu d'Història de Catalunya va acollir, entre els dies 5 i 7 d'octubre, el Primer Congrés d'Història del PSUC. Josep Fontana va fer la conferència d'obertura del Congrés, el text de la qual us presentem a continuació.

Recordar Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda / Daniel Venteo
Venteo i Meléndrez, Daniel


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 17 (setembre 2006), p. 11-15 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història.

Enguany, a més dels 75 anys de la proclamació de la Segona República i dels 70 de l'inici de la Guerra Civil, també s'escau el centenari del naixement d'un personatge estretament vinculat a aquells esdeveniments: Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 1906-Barcelona, 1988). Polític, periodista i escriptor, Miravitlles fou el màxim responsable d'una de les realitzacions més brillants i influents de la Generalitat republicana durant la guerra: el Comissariat de Propaganda.

La Nacionalitat Catalana, d'Enric Prat de la Riba / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 17 (setembre 2006), p. 7-10 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història. Notes.

Enguany es compleix el centenari de la publicació de La Nacionalitat Catalana, d'Enric Prat de la Riba, una de les obres cabdals del catalanisme polític modern. Amb motiu d'aquest aniversari, la Casa-Museu Prat de la Riba de Castellterçol, que forma part de la xarxa de monuments del Museu d'Història de Catalunya, organitza diverses activitats per recordar aquesta emblemàtica efemèride. L'autor de l'article, l'historiador Santiago Izquierdo, dóna una àmplia visió de l'obra, el context en què fou publicada i la vigència, cent anys després, d'algunes de les reflexions de l'eminent ideòleg i polític català.

Perspectives sobre el republicanisme català del segle XIX / Josep Pich i Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 17 (setembre 2006), p. 2-6 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història. Notes.

L'auditori del Museu d'Història de Catalunya acull durant els dies 2, 3 i 4 de novembre el Congrés internacional "Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana". Amb motiu de la celebració d'aquesta trobada acadèmica, organitzada per diverses institucions de referència, l'autor de l'article, l'historiador Josep Pich, presenta algunes de les aportacions historiogràfiques més recents sobre el republicanisme a casa nostra.

Rafael Casanova, heroi i mite / Ramon Tarter
Tarter i Fonts, Ramon


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 16 (maig 2006), p. 11-15 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història.

La figura de Rafael Casanova s'ha fet servir, en el transcurs dels anys, com a símbol i referent de la lluita per la recuperació de les llibertats de Catalunya. Tot i haver estat magnificat com l'heroi per antonomàsia dels fets de l'Onze de Setembre de 1714, el coneixement de la seva actuació, entre el que en podríem dir "el gran públic", és minso i superficial.

Una Alternativa nacional sota l'aparença de conflicte dinàstic / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 15 (gener 2006), p. 2-12 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història. Notes.

La Guerra de Successió va significar una alternativa nacional per a Catalunya. Com ens explica l'autora, en els escrits polítics posteriors a 1714 no es solia contemplar una monarquia unificada, sinó composta, i encara, en el millor dels casos, divereses sobiranies separades. Així, el document "Via fora els adormits" contempla la possibilitat de tres blocs polítics, el central castellano-andalús (sota la influència del Borbó), l'occidental galaico-portuguès, i l'oriental basco-catalano-aragonès (sota la influència dels aliats) i, encara, una Catalunya republicana sota protecció britànica.

L'Autonomia : un objectiu polític del segle XX / Mercè Morales
Morales Montoya, Mercè


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 11 (setembre 2004), p. 4-13 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç : revista d'Història. Bibliografia.

Enguany l'Estatut d'Autonomia vigent a Catalunya fa 25 anys. L'Estatut, però, ha estat una reivindicació constant del poble català al llarg del segle XX. L'article proposa un recorregut per la història i les vicissituds dels diferents estatuts catalans que es van debatre a les Corts espanyoles des del 1918 fins al 1979.

El Concordat del 1953 / Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 7. (maig 2003), p. 5-14 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç : revista d'Història.

En el cinquantenari de la signatura del Concordat entre la Santa Seu i Espanya que regularia els actes eclesiàstics que beneficiaven totes dues parts, l'autor comenta el que va significar-hi, els precedents d'aquestes relacions i el profit polític que volia treure'n Franco.

El Restabliment de la Generalitat i el retorn de Tarradellas: vint-i-cinc anys després / Jaume Sobrequés
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 6 (gener 2003), p. 4-8 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç : revista d'Història. Notes.

L'autor de l'article recorda la figura de Josep Tarradellas en els primers dies de la transició, i com es van desenvolupar els fets que portaren al restabliment del govern de la Generalitat de Catalunya.

La Segona República espanyola / Josep Fontana
Fontana i Làzaro, Josep


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (maig 2002), p. 4-8 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç : revista d'Història. Notes.

L'article incideix en l'oblit, durant la transició, dels progressos que va introduir el primer govern de la Segona República en la societat espanyola. Recorda el deplorable estat del país el 1931 per la desídia de la dictadura anterior, per la crisi econòmica mundial del moment i per l'orientació dretana del món occidental per la por al comunisme. A més, la Segona República havia de resoldre problemes propis com la reforma agrària, la demanda d'autonomia de Catalunya, la reforma d'un exèrcit macrocèfal i la posició de poder de l'església. Amb les eleccions de 1933, l'autor comenta la tasca destructiva de la dreta, i la gestació de l'aixecament del 1936 que, al seu parer, es desencadenà per evitar les reformes socials endegades fins al 1933 (que perjudicaven els seus interessos de classe privilegiada), i per acabar amb les demandes d'autonomia catalanes, un problema que aquí apareix més real i pròxim que la hipotètica amenaça comunista, sempre assenyalada com la principal causa de l'aixecament.